EI!! k tal per alla?? Jo molt be!! Avui toca explicar el cap de setmana k vam anar a Kojonup... La veritat es que no m'enrecordo gaire de que va passar, aixi que us estalviareu una de les meves parrafades! jeje. Justament avui fa un mes de aquest cap de setmana. El divendres despres de la escola, vam marxar inmediatament cap a Kojonup. A casa, en divendres la Iciar i jo fem "el dia vago" que tal i com diu la paraula es no fer res i enbobar-nos amb la tele, jeje. Aqui en canvi es el dia d'estres perk comenza el cap de setmana i no hi ha temps que perdre!! Doncs aixo... amb les bosses preparades i l'uniforme de la escola ens vam montar al ute (per els k encara no ho sapiguen, es una especie de 4x4 on caben 3 persones i te una caixa darrere, com el de la foto pero no es de policia...) . Durant el cami s'ens van creuar per primera vegada els cangurs. Va haver un moment que el Malcolm va haver de donar un cop fort de volant pk casi ens mengem al cangur!! Aqui els cangurs no son d'aquells gegants que apareixen als documentals, pero son prou grans com per fer mal si et xoques am ells!! Vam arribar a Kojonup, k no es pronuncia com jo creia, i estic segura k vosaltres tambe, es pronuncia com "Korginap", i us preguntareu com jo: i d'on surt la r?? I la i? Doncs ni idea, com diu la Julie, l'angles es un idioma mooolt estupid!! Despres de pasar el poble ens vam adintrar al "bush" (bosc) per buscar la granja. Jo pensava k si deien que vivien a Kojonup, viurien a dos km del centre d'aquell poblet, pero no. Vivien a uns 50 km mes enlla. Us dic aixo pk us feu una idea de les dimensions... Quan vam arribar a la granja ja era totalment de nit. A la granja hi viuen la Sue (mare), Philiphs (pare), Linzzie (germana petita, no se si s'escriu aixi), Lisa (estudiant estrangera de Italia) i Alana (germana gran). Aquesta ultima esta internada a l'escola de Albany, i no passa els caps de setmanes amb la familia, per tant no la vaig coneixer... Quan vam arribar ens vam distrubuir les habitacions, era una casa molt vella pero gegant!! Jo dormia a l'habitacio de la Alana. La habitacio de la Linzzie era gegant, potser com la casa de Cornella! Els meus host pares dormien en una de les habitacions de invitats. Aqui com que les distancies son molt grans, quan visites a algu l'ho mes normal es quedar-te a dormir tot el cap de setmna. Tambe hi havia una amiga de la Linzzie i la Lisa, pero no m'enrecordo del seu nom. Totes teniem 15 o 16 anys i ens ho vam passar molt be. La Lisa va a la mateixa escola que la Linzzie, una escola molt petita, nomes 30 persones i nomes cursen "year 10" (quart ESO), per tant ella va un any mes enrera que jo encara que ella es mes gran... Jo pensava que no sopariem mai!! Pero al final ens van cridar a taula per menjar una lasanya que, encara que no estava gire bona, la vaig agrair molt perque era la primera vegada que menjava pasta o menjar italia (k es el meu preferit) en tota la meva estada a Australia. Al principi Lisa havia tingut problemes amb el menjar, Sue deia que no menjava res, pero kuan va descobrir els Tim-Tams o altres marranades va comenzar a menjar... De postre vam menjar un pastis de chocolata bonissim!! Despres de sopar vam estar xerrant una estona... Estavem esperant a les 8 en punt perk era la hora en que Linzzie i la seva amiga comenzaven una vaga de fam durant 24 hores per recollectar diner pels nens que passen gana a Africa. No se si es que no ho vaig entendre be, pero em van dir k el diner era per elles, pero el que donaven als nens del Africa era el seu esforz de no menjar en 24 hores... XD La Lisa i jo ens vam dedicar a xinxar-les menjant-nos el seu tros de pastis, jeje. Despres vam estar xerrant sobre un munt d coses. Quan no voliem k ens entenguessin parlavem en italia o espanyol i mes o menys ens enteniem. La Lisa em va dir que no li agardava gaire la casa on estava, en especial la seva habitacio. Pero jo crec k va tenir molta sort. Ara ja veu les coses de manera mes positiva... Depres de estar fent el burro ens vam anar a dormir. Al mati seguent, quan em vaig llevar, vam esmorzar ous i bacon en una torrada com cada diumenge (els Australians eren una colonia dels anglesos i ara tenen les mateixes manies, com el te). Vam cuinar els ous a la barbacoa en mig del bosc. La veritat es k akell dia era dissabte, pero tot hi aixo vam esmorzar ous and bacon. Potser ho vam fer per xinxar a les k feien la vaga de fam!! jeje. La Lisa no en va menjar pk deia k tenien massa grassa... esta boja!! jeje. Despres les altres noies i la Sue van marxar de camping. Durant els seguents dos dies es dedicarien a acampar al costat d'un riu, que casualment era el lloc on estava l'altre italiana de AFS. El pare no va anar pk els caps de setmana es dedica a jugar a golf.
Despres de dutxar-me vam anar a recollir llenya per la nostra llar de foc. Com que la granja te diferents boscos vam talar els arbres de la mateixa propietat. El Malcolm i el Philiph es dedicaven a talar els arbres i despres tallar-los en trossets petits. La Julie i jo els possavem a la part de darrere del ute. Una vegada una formiga verinosa va estar a punt de picar-me!! Despres vam anar a veure un trosset de la granja perque els hi feia molta gracia q jo flipes amb les dimensions de akesta "petita" granja. Al nord hi han unes granjes, propietat d'una sola persona, del tamany de Catalunya!! El Malcolm va aprofitar per recitar-me tot els noms dels ocells que veiem, naturalment no m'enrecordo de cap!! Mes tard vam deixar que Philiph marxes a jugar golf i nosaltres vam marxar a casa. La veritat es que viatjar amb el ute es molt incomode si viatges amb mes de 2 persones, perque algu (k sempre soc jo) s'ha de sentar enmig, a sobre del fre de ma, i com comprendreu no es gaire comfortable... Ens vam para a menjar un "sausage roll", no estan dolents, pero la veritat es que fa una mica d'angunia pensar en el que estas menjant... Despres vam arribar a casa, vam desempaquetar tot i vam preparar els sopar. Vaig encendre la llar de foc amb la llenya recent tallada. Vam sopar i vam al llit. No se que m'ho fa pensar pero aqui els dies son mes curts, mai tinc temps de res!! Potser pk es hivern... Us escriuria el k vaig fer el diumenge pero la veritat es k no m'enrecordo, i crec k ja he escrit prou per un parell de dies... (M'he dedicat a escriure aixo durant 5 dies!!)
Al final tambe he escrit una bona parrafada... Ho sento pero es k jo soc aixi!! M'enrollo mes k una persiana!! Potser algun dia d'aquests penjare algunes fotos. Ah! Per cert! No escriure en el blog durant un parell de setmanes pk aquestes vacances de cole me'n vaig de Safari (un campament) al nord de WA.
ADEU!!! (Deixeu-me un comentari)

Ola a tothom!! Us preguntareu pk fa temps k no escric al blog. Es k no tinc temps!! Abans podia escriure alguna cosa a les classes, pero ara els professors diuen k tinc prou nivell d'angles com per seguir les classes, s'em a acabat el xollo de ser la "exchange student", jeje. Tinc una mitja horeta a les tardes per internet, pero entre que aquest ordinador es lentissim i que em bombardejeu cada dia amb 100 de emails que jo responc amb la biblia sencera, no tinc temps...
Volia dir gracies a tothom que s'ha enrecordat del meu sant i aniversari, i als que s'acaben d'enrecordar ara tmbe. jeje. He passat un cap de setmana fantastic a Rottnest que quan pugui ja l'explicare. ADEU!!

Avui em dedicare a explicar el segon cap de setmana. El dimarts, crec, d'aquesta setmana, va passar una terrible desgracia. A Bunbury, una ciutat costera al sud de Perth, va arriba un huraca. Va destrossar un munt de cases, 6 d'elles van haver de ser derribades. Entre d'elles estava la casa de la germana del meu host pare (Kristy). Tot el sostre havia volat. Ho vam veure casualment a les noticies. Els propietaris (kristy i el marit) no estaven dintre, pero si la seva filla i el seu marit que llogaven la casa. Ells van explicar que quan van veure que el sostre es comenzava a caure van sortir corrents de la casa, pero se'ls va fer dificil pk la porta estava bloquejada. Al carrer es van trobar molta mes gent amb pijames i llanternes entre arbres i "esombros" de les cases. Per sort ningu va prendre mal. El mateix dia vam decidir que passariem el cap de setmana amb ells.
El divendres mateix en acabar les classe vam marxar amb el ute (un especie de 4x4 amb una zona darrere per portar algunes coses). Durant el cami es va fer de nit i van comenzr a creuar-se'ns cangurs. Vam arribar a la zona afectada, vam aparcar i vam anar a lo que quedava de casa. S'havien montat un campament temporal: dormien en una caravana, tenien un gran foc ences i entre dos camions havien colocat un llenzol k feia de sostre. Hi havia gran part de la familia del Malcolm, tots molt gordos i divertits. La majoria dels seus germans son camioners, i tenen maquines que ens van ajudar a tirar la casa avall. Em van presentar a tothom tothom feia bromes sobre el huraca per trencar el gel. Reien per no plorar. La Kristy i la seva filla eren les que estaven mes afectades. Julie, Malcolm (host parents) i jo vam marxar a passar la nit en un motel ronyos. Al dia seguent quan em vaig llevar estava sola, m'havien deixat dormir. Em vaig preparar per un dia obrer i Julie em va venir a buscar. Quan vam arribar, gran part del treball ja estava fet. Numes quedava en peu un trosset de casa. Els homes eren els encargats de tirar la casa avall i conduir els camions a la deixalleria. Les dones amuntavem les deixalles pels camions i preparavem el mejar per tothom. Julie que li encanta manar es va possar enseguida de cap de cuina. Jo vaig ajudar fent de cambrera (perillos pk havies d'anar esquivant els camions que feien marxa enrere) i tambe era l'encarregada de apilar maons. Per la cuina vam utilitzar els fogons de camping de la meva familia. Vam cuinar spaghettis i hot dogs amb les salsitxes que algu ens havia regalat per caritat... Dintre del que cap no va fer gaire mal dia, numes va ploure a la nit quan tot el treball estava fet. Va venir un munt de gent a ajudar. Havien de venir tmb els jugadors del equip de futbol australia, pero Kristy va dir k no vinguessin. Vam conservar el terra de la casa pk volen tornarla a construir. La millor part de la feina era acompanyar al Malcolm a la deixalleria amb el camio, un camio d'aquells molt bruts i que fan sorolls per tot arreu. La Julie i una tieta van regalar un cupo de loteria a Kristy pero com que son molt supersticioses no el volien tocar i mel van fer carregar a mi. Kristy es va posar a plorar i a riure quan li vaig donar, i jo no sabia k fer. Per la nit vam estar mirant les estrelles bromejant... Jo estava feta pols, i mestava dormint. Vam marxar al motel ronyos un altre cop. Al seguent mati (diumenge) vaig procurar llevarme quan tothom ho feia, i ho vaig aconseguir. Vam anar a despedirnos de tothom. Vam anar a latre casa de Kristy a Darkan per deixar els trossos de casa que podien reutilitzar. El seu marit em va ensenyar un dels trailers que tenien i vaig provar d'entrenar a un dels gossos, pero els animals no son lo meu. Despres vam tornar a Wagin per desempaquetar tot.
Crec que aixo es tot... El seguent dia explicare sobre el cap de setmana seguent 19-20 que vam anar a coneixer la noia italiana. SEE YA!!

Les fotos del camp:
Tota la gent de AFS

Les noies de AFS