Tuesday, September 05, 2006

Avui em dedicare a explicar el segon cap de setmana. El dimarts, crec, d'aquesta setmana, va passar una terrible desgracia. A Bunbury, una ciutat costera al sud de Perth, va arriba un huraca. Va destrossar un munt de cases, 6 d'elles van haver de ser derribades. Entre d'elles estava la casa de la germana del meu host pare (Kristy). Tot el sostre havia volat. Ho vam veure casualment a les noticies. Els propietaris (kristy i el marit) no estaven dintre, pero si la seva filla i el seu marit que llogaven la casa. Ells van explicar que quan van veure que el sostre es comenzava a caure van sortir corrents de la casa, pero se'ls va fer dificil pk la porta estava bloquejada. Al carrer es van trobar molta mes gent amb pijames i llanternes entre arbres i "esombros" de les cases. Per sort ningu va prendre mal. El mateix dia vam decidir que passariem el cap de setmana amb ells.
El divendres mateix en acabar les classe vam marxar amb el ute (un especie de 4x4 amb una zona darrere per portar algunes coses). Durant el cami es va fer de nit i van comenzr a creuar-se'ns cangurs. Vam arribar a la zona afectada, vam aparcar i vam anar a lo que quedava de casa. S'havien montat un campament temporal: dormien en una caravana, tenien un gran foc ences i entre dos camions havien colocat un llenzol k feia de sostre. Hi havia gran part de la familia del Malcolm, tots molt gordos i divertits. La majoria dels seus germans son camioners, i tenen maquines que ens van ajudar a tirar la casa avall. Em van presentar a tothom tothom feia bromes sobre el huraca per trencar el gel. Reien per no plorar. La Kristy i la seva filla eren les que estaven mes afectades. Julie, Malcolm (host parents) i jo vam marxar a passar la nit en un motel ronyos. Al dia seguent quan em vaig llevar estava sola, m'havien deixat dormir. Em vaig preparar per un dia obrer i Julie em va venir a buscar. Quan vam arribar, gran part del treball ja estava fet. Numes quedava en peu un trosset de casa. Els homes eren els encargats de tirar la casa avall i conduir els camions a la deixalleria. Les dones amuntavem les deixalles pels camions i preparavem el mejar per tothom. Julie que li encanta manar es va possar enseguida de cap de cuina. Jo vaig ajudar fent de cambrera (perillos pk havies d'anar esquivant els camions que feien marxa enrere) i tambe era l'encarregada de apilar maons. Per la cuina vam utilitzar els fogons de camping de la meva familia. Vam cuinar spaghettis i hot dogs amb les salsitxes que algu ens havia regalat per caritat... Dintre del que cap no va fer gaire mal dia, numes va ploure a la nit quan tot el treball estava fet. Va venir un munt de gent a ajudar. Havien de venir tmb els jugadors del equip de futbol australia, pero Kristy va dir k no vinguessin. Vam conservar el terra de la casa pk volen tornarla a construir. La millor part de la feina era acompanyar al Malcolm a la deixalleria amb el camio, un camio d'aquells molt bruts i que fan sorolls per tot arreu. La Julie i una tieta van regalar un cupo de loteria a Kristy pero com que son molt supersticioses no el volien tocar i mel van fer carregar a mi. Kristy es va posar a plorar i a riure quan li vaig donar, i jo no sabia k fer. Per la nit vam estar mirant les estrelles bromejant... Jo estava feta pols, i mestava dormint. Vam marxar al motel ronyos un altre cop. Al seguent mati (diumenge) vaig procurar llevarme quan tothom ho feia, i ho vaig aconseguir. Vam anar a despedirnos de tothom. Vam anar a latre casa de Kristy a Darkan per deixar els trossos de casa que podien reutilitzar. El seu marit em va ensenyar un dels trailers que tenien i vaig provar d'entrenar a un dels gossos, pero els animals no son lo meu. Despres vam tornar a Wagin per desempaquetar tot.
Crec que aixo es tot... El seguent dia explicare sobre el cap de setmana seguent 19-20 que vam anar a coneixer la noia italiana. SEE YA!!

2 Comments:

Blogger apm4 said...

Bon relat... Com de costum, especialment des de que estàs a Autràlis, amb bon humor. Fins i tot en situacions que no tenen cap gràcia.

Per cert l'Adriana ho explica tan "emocionant" que ens havia fet un avanç per telèfon i quan vam parlar per telèfon amb els host parents vam dir que era "very funny". Evidenment no era l'adjectiu més apropiat però crec que van entendre el que voliem dir i no es van molestar.

9:21 AM, September 08, 2006  
Blogger Unknown said...

Vaja tela !!!

Tota una aventura, no gaire funny... Sort que sembla que es prenen les coses així "pa alante". Us imagineu 'el negatiu del iaio' en una situació semblant ?

Bones festes

10:13 AM, September 08, 2006  

Post a Comment

<< Home