Ola!!! Com esteu?? Avui em dedicare explicar el viatge. Espero no enrollant-me tant com ahir... Mmmm... Be... No se per on començar… suposo que pel primer dia, no? El primer dia for a de casa va ser el 1 d’agost (dintre de poc fara un mes). Vaig marxar de casa al migdia si no recordo malament. Em vaig trobar amb la Berta (l’altre noia catalana que marxava a Australia) en el seient de avio, despres de estar intercanviant mirades perque sospitavem que erem de AFS. Complicat d’explicar, po ho enteneu?? Ella nomes pensava en fumar, es una addicta al tabac. El vol va ser una mica dolent perque el pilot (creiem) era de practiques. Vam aterrisar com una escala, baixant a “tompicones”. Vam agafar un taxi despres de parar en la jona de fumadors del aeroport. Vam arribar a l’alberg i ens van presentar als altres nois. Erem 8: Uxue, Victoria, Eneko, Berta, una noia que no recordo el nom i jo. A mi em va tocar dormir amb el noi. Va ser bastant aborrit pk no vam anar al parc de atraccions. Vam anar-nos a dormir molt d’hora. Al dia seguent vam anar a l’aeroport, la gent va acabar de acomiadar-se de les families i vam començar el nostre viatge. Ens vam pesar en el lloc que pessavem les maletes per comprovar quants quilos engreixavem. Vam agafar el vol a Londres. Ens vam fer amics d’uns professors espanyols que anaven de vacances a Bangkok, molt simpatics. Van viatjar en el mateix avio. El viatge Londres-Bankok s’em va fer moolt pesat. Em vaig marejar, agobiar, no sabia si tenia que dormir, mejnar... Un pal. Vam estar a Bankok fent unes quantes xorrades, intentant parlar l’idioma. Quan haviem d’embarcar ens vam equivocar de porta i no trobavem les escales per anar a la porta. Pero finalment vam arribar a temps. Aquest vol no s’em va fer tant pesat perque em van cambiar el lloc, estava al passadis i podia passejar adalt i abaix del avio quan volgues perque no havia de molestar a ningu per aixecar-me. Quan vam arribar a Sydney ens vam trobar amb 2 estudiants de França que no parlaven angles quasi, i com la majoria de francesos parlaven molt fluixet. Erem dels primers, perque despres va venir molta gent. Es van crear dos grups: els que parlavem castella o alguna llengua romanica i els que parlaven angles. Vam anar a dinar o a esmorzar... Bueno, no se molt be quin apat era pero vam menjar un bocata perque el vacapollo del avio no ens havia emplenat. Van passar les hores i la gent anava marxant. Fins que va arribar les 2, nosaltres haviem de marxar: 2 sudamericans, un america, una noia holandesa i una francesa. Estavem embarcant quan va arribar el Hachis, un voluntari amb un nom gracios, corrents dient-nos que en 2 minuts arribava l’altre estudiant de western australia. En dos minuts va arribar un xines tot suat. Vam agafar l’avio i vam marxar cap a Perth amb tota la emocio de estar a Australia. Quan vam baixar del avio vaig trobar-me la familia. Les maletes estaven al avast de tothom, osigui que estaven fora, al costat de la porta. Un altre dia acabare d’explicar la resta, perque encara queden 4 setmanes fantastiques per explicar. Adeu!!