ADEU AUSTRALIA!!
Despres de 6 mesos la adventura s'em acaba. Dema marxo cap a Barcelona... He passat molt bon temps aqui a Australia, he viscut moltes adventures (l'ho del blog nomes es una petita part). No em puc creure k al principi no volgues venir... Ara desitjo bojament tornar quan sigui mes gran, i ho fare. a mes m'he quedat amb ganes de veure Queensland i sydney. encara k WA es molt xulo!!
Suposo k quan torni ningu seguira llegint el blog, per aixo he publicat els posts que tenia per acabar i crec k estan una mica incomplerts. No m'ha donat temps de revisarlos...
Be, ens veiem en pocs dies!!! ADEU!!

INICIS DEL SAFARI 30-09-06 Despres de esperar una hora dintre del cotxe en aquella gasolinera de aquell poble tant petit s'em va acudir una cosa: "Potser ens estan esperant a l'altre gasolinera del poble". Arthur River es un poble molt curios, hi han tres cases comptades i dues gasolineres. Efectivament, Lisa (italiana) i la familia ens estaven esperant a l'altre gasolinera (ens els vam creuar a la carretera pk ells se'ls va ocorrer la mateixa idea en el mateix precis moment). Pensareu: "quina cosa mes estupida!Si el poble es tant petit i despres d'estar una hora sencera esperant, i no s'et va acudir mirar a l'altre gasolinera!". Doncs si, es molt estupid, pero eren les 6 del mati i ni jo ni el Malcolm estavem com per pensar gaire... Vam parar el cotxe i vam agafarles meves maletes. La Sue (mare de la lisa) estava cabrejada pk havia de trobarse amb algu a Perth i no arribaria a temps... El pare tambe estava cabrejat perque es perdria la final de futbol australia. Lisa tenia unes maletes gegants, la bossa de ma era tan gran com la bossa on jo tenia tot ficat!! Jo m'havia passat dos dies empaquetant. Va ser molt divertit pk kuan vaig acabar de fer les maletes, Julie va arribar amb les coses k havia de comprar per mi i un munt de roba k segons ella era imprescindible pel Safari. Total, k vaig haver de desfer les maeltes i tornarles a fer sota la seva superviso!! Jeje. A mes totes akelles coses (moltes d'elles inessecaries) les havia de pagar jo, bueno, el papa i la mama. Be, segueixo amb la historia... En akell mega super ute hi anaven: Sue, Phil, Alana, Lisa, jo i les maletes. Fins k no estavem apunt d'arribar no em vaig donar compte de k la noia del costat de la Lisa no era Linzzie, si no la seva germana Alana. Durant el viatge pregunto si algu sap on passarem la nit. No va haver resposta alguna. Sue em va dir mes tard: "crec k estaras amb algu de AFS, pero no se ki". Us dic aixo pk us feu una idea de lu ben organitzat k estava... Vam estar escoltant el partit per la radio. Jugaven Sydney contra West Coast Eagles, k es el equip de aki, de Western Australia. La meva familia estava molt emocionada de k el seu equip hagues arribat a la final. En especial el Malcolm, k kuan hi hvia silenci a casa, no se li ocurria fer una altre cosa k cridar: "Go Eagles" i jo sempre m'enduia un esglai de mort! Ja m'he tornat a desviar del tema... Finalment arribem a Perth. A Perth es l'unic lloc de WA en k he vist semafors. Seguint les instruccions k ens havien donat arribem a una casa. Apareix un noi k haviem conegut en el primer camp. Es diu James, te uns 20 anys i va anar a estudiar a alemanya i malauradament no se li ha passat la addiccio per l'alcohol k va adkirir alla... La resta de la familia va marxar i Lisa i jo ens quedem amb el James i la tele a tope en akella casa tan desastre. Ens dediquem a mirar la tele. Mes tard arriba la Tikki (la estudiant de Hondures k viu a la casa) i la Lisa (Germany) que com viu molt lluny de Perh havia passat la nit abans en aquella casa. Tambe va arribar el pare de la familia. El James i a Tikki van comenzar a veure, i en un plis estaven borratxos. Per quan el partit acaba (els Eagles guanyen) els dos germans estan al llit amb un cubell al costat. La seguent hora va ser un descontrol. No va parar de arribar i marxar gent que no coneixiem de res. No hi havia dinar o sopar algun. Quan tenies gana anaves a la cuina i agafaves un tros de pizza del dia anterior o un donut d'aquells roses que surten als Simpson. Quan la Tikki es va llevar vam anar a la bolera amb unes amigues seves. Ella, encara amb resaca, no fa ni un punt i es va tropezant tota l'estona. En la partida anava perdent tota l'estona pero al final remunto i guanyo!! La segona partida guanya el James, que teoricament no pot jugar pk te l'esquena trencada i vesteix una mena de protesis de plastic. Quan la seva mare es va enterar de que havia jugat es va cabrejar. Despres, la Lisa, la Lisa, la Tikki i jo anem a comprar mes tim-Tams per la festa de la nit. Quan arribem a casa estan les amigues de la Tikki (que suposadament havien marxat a casa seva). Truquem a un pizzeria pk l'altre pizza comenza a estar plena de mosques... Mentres mengem la pizza mirem una peli. Al final no hi ha festa pk els germans estan k no s'aguanten dempeus. Les dues Lises i jo anem a dormir d'hora. La italiana, com es tradicio, s'apropia del millor llit. Pero mes tard descobreixo k en el mini sofa on jo havia de dormir es pot convertir en un llit de matrimoni millor que el seu, i ella es xinxa de la rabia, jeje. Durant la nit la porta no para d'obrir-se i tancar-se invitant a gent que no sabiem qui era. El gat es dedica a llepar-me la cara, rascar el meu sac de dormir i saltar de llit en llit. Al mati seguent la mare desapareguda ens lleva. La Lisa no vol anar a la dutxa i la mare li dona una xarala de 20 minuts sobre la higene. Les mares australianes els hi agrada molt fer monolegs... Tambe ens parla de lo important que es el esmorzar per sobreviure tot el dia, aixi k ens fa menjar un esmorzar k semblava mes un dinar! Tot i aixi, per fi hi ha una mica de ordre a la casa. La mare li prepara la maleta a Tikki que encara esta al llit, i despres li ajudem a rentar tots els plat. No para de comparar-nos amb la seva estudiant extrangera que nomes viu per emborratxar-se. Vam esperar que la familia del Andrew (estudiant america) ens reculli. La familia te un cotxe gegant que sembla un bus. El bus estava ple de altres estudiants que ens haviem torbat en els altres camps. Ningu va dir res, suposo que estavem cansats o espantats pk una de les mares ens havia di k no veuriem llits o dutxes durant els 13 dies seguents. Arribem a l'estacio de busos i descobriem que els de AFS no som els unics del safari. Hi han 2 altres associacions i gent de AFS que mai ens haviem trobat. Vaig escollir el lloc al bus, jo em sento amb la Lisa alemana. Comenza el llarg viatge. Parem cada 30 min. Es bo pk el viatge s'et fa mes curt, pero potser son masses parades!! Parem a dinar enmig del bosc. En el lloc que estavem la terra era molt vermella. Ens ensenyen per primera vegada a preparar la cuina, l'ultim dia la preparavem a una velocitat increible! Cadascu tenia una feina, jo vaig escollir rentar el bus pk creia que era facil, pero aquella terra vermella es ficava per tot arreu i cosava molt de treure! Tot i que feiem espolsar a tothom les sabates abans d'entrar, ho embrutaven tot!! Tambe, la Anna Maria i jo, ens vam fer un fart de recollir les escombraries de tothom. Tornant al tema... Vam dinar un sandwich com cada dia amb 50 mosques que es divertien menjant el meu entrepa. La veritat es que les mosques es el que mes odio de Australia!! A Wagin no ni hi han gaires de mosquits pk estem lluny del mar. Nomes el Netto(Mexic) va ser el unic que va portar una de aquestes reds ridicules pero ultils per les mosques. El Qi (China)portava un "abanico" molt gran per espantar les. Com era habitual en tots els dinars la gent s'escaquejava de rentar els gots, i aleshores el grup encarregat del dinar tenia que rentarles.
(dos posts mes a sota hi ha un dibuix de la distribucio del autobus).

NADAL I CAP D'ANY
Hola! Que tal? Us explicare com va ser el meu Nadal. Depres de tenir un munt de discusions d’on I amb qui passariem el Nadal vam decidir de anar a la casa d’uns amics a Peacful Bay. Vam marxar el dissabte 24 despres de preparar el ute amb tots els estris de cuina, lavabo, platja… En teoria el Woddy, el gos, havia de venir amb nosaltres, pero la nit anterior havia desparegut I no havia tornat. Ell marxa moltes nits, pero al mati ja esta a casa. I si no arriba la Julie el dona per mort pk els grangers tenen dret a disparar gossos en les seves propietats. Pero ara suposem que va anar a veure alguna de les seves novies k potser va donar llum a un mini-Woody. El pla era trobar-nos amb la Danielle (la meva host sister) a mig cami, pk ella despres de treballar estaria massa cansada per conduir les 3 hores mes de viatge que li quedaven. Pero aquell dia ella no va treballar, pero el seu novio si. Aixi k ell no es va despertar fins a les 11 (cosa k va possar a la Julie dels nervis).
Total, quan ells van arribar al punt on ens haviem de trobar, el Malcolm va conduir el seu cotxe mentre els altres dormien. La Danielle estava mosca amb el seu novio Jamie. I la Julie empipada amb el Jamie tambe pk havia fet empipar a la Danielle. Ho enteneu? Es un embolic. Be, ells cabrejats I jo molt contenta de poguer anar a la platja, vam arribar a Denmark. Es un poble de costa molt maco on nomes hi viu gent rica. Vam dinar patates fregides. I vam seguir la marxa cap a Peacful Bay.
Un dels hobbies de la Danielle es explicar-me dubtes que tinc en la llengua anglesa. Pero la pobre, que mai havia sigut gaire bona a la escola,no te gaire traza explicant-me coses, pk no sap les repostes. Si k m’ajuda molt en temes de pronunciacio pero no ortografia.
La Julie li va explicar molt dramaticament a la Danielle que el Woddy estava perdut I possiblement mort. A la Danielle li va afectar bastant. Us abanzo el final de la historia del gos. Quan estavem de vacances un vei va veure el gos I se’l va emportar a casa seva per donar-li menjar. Ell va dir que va dormir durant dos dies seguits, pero al tercer dia va desapareixer altre vegada. Quan vam arribar ahir a casa no hi era. Pero aquest mati ell estava dormint tant tranquilament. La Julie l’ha lligat com a castig per ferli patir durnat 2 setmanes… Pobre gos, no podra veure el seu fill o novia durnat un bon temps!
Be segueixo amb la meva historia. Vam arribar a Peacful. Es un poble moolt petit, I no hi viu ningu al hivern. Te una tenda, un caraban park i 4 carrers. Com que son molt originals els noms dels carrers son: primer, segon, tercer i ultim. Son llestos, eh?? A veure si endivineu els noms dels carrers que els creuen, els verticals: carrer de la dreta, de la esquerra i carrer del mig. Be, com a minim es molt dificil de perdre’s. El poble no tenia cobertura, ni telefons ni aigua corrent. Utilitzavem l’aigua d’un tanc de pluja. La casa feia pudor a tancat, estava plena de aranyes I altres bitchos dificils de identificar. Tenia 2 habitacions, una cuina molt petita i un lavabo al pati del darrere. Nomes arribar, ens vam possar a fer feines: ventilar la casa, rentar el terra, treure els bitchos a fora, rentar tots els plats I coberts… Un cop fet, vam montar la tenda al pati on dormirien la Danielle I el Jamie. El meu llit estava tan fastigos que vaig haver de dormir al terra en un swag. Un swag es una cosa entre un sac de dormir I un matalas. Els meus pares dormien al ute.
Depsres de tenir tot muntat, vam jugar a un joc de taula I preparar uns sandwichs per sopar. Vam baixar a la platja mes proxima (15 minuts caminant) I vam sopar amb aquell vent que feia. Jo estava constipada. Despres vam fer una batalla de sorra, que com sempre jo vaig acabar rebent. Sempre comenza el Malcolm, I com k ja em coneixeu, jo sempre em venjo tornant el k m’han fet (en aquest cas una bola de sorra). La Julie I la Dannilelle mai jugue pk diuen k amb el Malcolm un sempre perd. Aixi k eren el Jamie I el Malcolm contra mi… Obviament vaig acabar amb la boca I el cabell ple de sorra…
Al dia seguent vam anar a caminar. Vam caminar uns 5 kilometres en la platja. Encara feia molt de vent, I el meu constipat no sembalava millorar, aixi que no ens vam banyar. Quan vam tornar a casa, els amics que havien de passar el Nadal amb nosaltres van arribar. Era la familia de la Lisa, la noia italiana. Tambe hi havia les seves dues germanes (de 15 I 16 anys) I els seus pares. Per la tarda les germanes van presentar-me tots els seus amics, pk tots els nois i noies del poble venien de la mateixa escola. Vam passar la tarda jugant a la platja I anant amb bici a visitar mes gent. Per la nit vam jugar altre vegada al joc de taula.
Al dia seguent era Nadal. Les germanes ens van llevar molt d’hora a la Lisa I a mi que dormiem en la mateixa habitacio. La seva familia ja estava tota llevada I van comenzar a obrir els regals. Ells em van regalar un cangur de joguina. El Malcolm I la Julie estaven llevats, per quan els vaig anar a despertar, pero se’n havien anat a caminar. Estan bojos!! Tenint regals per obrir I prefereixen anar a caminar… jeje.
Mes tard vam comenzar a preparar el super esmorzar d'ous fregits, bacon, torrades amb mantega… Van venir uns amics de la familia de la Lisa a esmorzar. Dos dies mes tard de que conegues aquests amics, la seva filla va morir de un atac de cor… Quan el Malcolm I la Julie van arrribar vam haver d'esperar a que la Danielle I el Jamie tornessin de caminar per obrir els regals. Quan van tornar, van esmorzar i vam obrir els regals.
El Malcolm I la Julie m’han regalat una colonia, roba interior, unes arracades de koala i una pulsera amb un cangur. La Danielle I el Jamie em van regalar una moneda de plata de coleccionista amb uns cangur dibuixat. Les germanes em van regalar un llibre de les plantes exotiques de Australia I la Lisa un mocador amb la bandera de Australia.
Jo vaig regalar a la Julie un aparell per fer iogurt a casa, al Malcolm una de les monedes de coleccionista I a la Danielle unes espelmes per decorar la casa. Tambe vaig comprar tim-Tams per les noies. En un dels regals, et venien pistoles d’aigua, pels nois unes de tamany petit I per les noies gran. Aixi k vam comenzar una guerra d’aigua. La Danielle enseguida es va donar per venzuda, pero jo vaig seguir lluitant amb el Malcolm I amb el Jamie. La Julie sempre me diu k es impossible guanyar el Malcolm, I en part te rao pk jo sempre acabo mes xopa k no ell, pero jo seguixo venjant-me. El Malcolm es va cansar de k la seva pistola sigues mes petita aixi k va comenzar a llanzar-me gots plens d’aigua. Pero aleshores jo vaig comenzar a llanzar-li cubells d’aigua. Va ser divertit, pero vaig haver de canviar-me cada dos per tres de roba.
Depres les noies vam anar a la platja. Vam estar buzejant pero no vam vure gaires peixos. L’aigua estava glazada, aixi k vam sortir I vam comenzar a jugar. La Danielle I el Jamie van construir un mega castell de sorra. A l’hora de dinar vam tornar a casa. Ens havien assegurat k seria un dinar grandissim, pero no tenia ni punt de comparacio amb els dinars k fem nosaltres. Vam menjar amaides, potes de pollastre I gelats amb macedonia. Despres vam fer la parafernalia tipica del nadal Australia: vam trencar els crackers I netejar els plats.
Despres la gent vam marxar a descansar una estona I la Lisa I jo vam anar a buscar cobertura per enviar SMS a les families. El movil de la Lisa en va trobar en un costat de la platja, pero el meu no. La seva host mare no li deixa trucar a la seva familia pk si pogues ella parlaria cada dia, aixi k es va amagant per parlar amb el seu novio I la seva mare. Ella diu k es una sort k en el lloc on viu no hi ha coberura, pk si no no sortiria de la habitacio per parlar amb la seva familia italiana.
Quan vam tornar cap a casa tothom havia desaparegut. La Lisa es va espantar, pk deia k ens estarien buscant, pero jo ja estic acostumada a k el Malcolm I la Julie desapareixin. Despres de tranqulitzarla vam estar jugant a un joc de taula. Va ser aleshores kuan tothom va arribar de pescar. Em va fer rabia, pk ells sabien k em feia ilusio anar per primera vegada a pescar pero tot I aixi no em van avisar quan hi van anar, pero k hi farem… Despres vam anar a passejar una mica mentre els altres cuinaven el sopar. Depsres de sopar no vam trigar gaire en anar a dormir.
El dia seguent era Boxing Day (sant Esteve) I no vam fer gaire cosa pk haviem de marxar. La familia de la Lisa es quedaria a Peacful per una setmaneta mes pero a casa d’uns altres amics. Aixi k vam empaquetar, ens vam acomiadar de les noies I els seus pares I vam marxar amb el ute. La Danielle I el Jamie s’havien marxat d’hora pk conduir cap a Perth son unes 5 hores. Nosaltres no vam anar cap a casa a Wagin, sino k vam aprofitar k el Macolm I la Julie tenien festa I vam anar a Albany a casa del germa de la Julie. Ell no estava alla, pk havia anat a Darwin a visitar el seu nou net. Ens va portar tot el dia per arribar a la ciutat de Albany pk ens vam anar parant a totes les platges o llocs turistics, pk aixi quan els papes vinguin a visitarme jo coneixere una mica millor la zona. Vam trobar platges precioses, amb una aigua d’un color molt clar. L’aigua ve directament de la anatrtica, aixi k es aigua molt neta I gelada. Les platges eren paradisiaques. Vam anar a un lloc on hi havia gent fent paracaigudisme I ala delta. Vam anar a unes platges de tan dificil acces k nomes els vehicles 4x4 hi poden entrar. La veritat es que m’ho vaig passar molt be aquest dia.
Quan vam arribar a Albany un vei es va pensar k erem lladres, pk ell sabia k la gent k vivia a la casa estava de vacances, I casi crida a la policia. Vam sopar, mirar la tele I dormir.
Al dia seguent vam anar de compres, pk Albany te bastantes botigues. Despres vam anar a la platja, on vam passar tota la tarda. Hi havien unes onades perfectes per surf. Despres vam comprar un gelat en el famos Camio-gelateria de la platja I vam anar a casa. Al dia seguent vam tornar a Wagin.
Durant els seguents dies ens vam dedicar a netejar la casa I la roba bruta. El dia 31 de decembre pel mati vam anar a visitar el nebot del Malcolm que s’ha comprat un terreny prou gran per dirli granja. Ells estaven acampats amb la seva caravana. Els 3 nens tenien una moto de regal de Nadal. Jo m’ho vaig passar pipa anant amb la moto amunt I avall I anar sentada a la teulada del cotxe. Tambe volia provar de conduir, pero no m’hi van deixar pk no volien k m’estrelles contra un arbre… Vam dinar car feta a una barbacoa amb ells I vam tornar cap a casa.
A ultima hora vam decidir k passariem el cap d’any amb els veins, k tenien algo semblant a una festa per adults. Vam anar amb les nostres cadires de picnic. Vam sopar a les 9. Vam estar de xerrameca. Casi ens oblidem de k era la hora de la compta enrere. Vam engegar la radio quan anaven pel num 4!! Ens vam desitjar bon any quan a Espanya eren les 4 de la tarda, vosaltres estaveu un any enrere. jaja.Vam fer una ronda de petons, abrazades I bon any nou. Va ser el meu primer cap d’any sense raim. La gent no va ballar ni res.
A les 2 vam marxar cap a casa. Vam anar caminant pk tothom havia begut massa per conduir. Va ser un cap d’any una mica aburrit pero diferent.