INICIS DEL SAFARI 30-09-06 Despres de esperar una hora dintre del cotxe en aquella gasolinera de aquell poble tant petit s'em va acudir una cosa: "Potser ens estan esperant a l'altre gasolinera del poble". Arthur River es un poble molt curios, hi han tres cases comptades i dues gasolineres. Efectivament, Lisa (italiana) i la familia ens estaven esperant a l'altre gasolinera (ens els vam creuar a la carretera pk ells se'ls va ocorrer la mateixa idea en el mateix precis moment). Pensareu: "quina cosa mes estupida!Si el poble es tant petit i despres d'estar una hora sencera esperant, i no s'et va acudir mirar a l'altre gasolinera!". Doncs si, es molt estupid, pero eren les 6 del mati i ni jo ni el Malcolm estavem com per pensar gaire... Vam parar el cotxe i vam agafarles meves maletes. La Sue (mare de la lisa) estava cabrejada pk havia de trobarse amb algu a Perth i no arribaria a temps... El pare tambe estava cabrejat perque es perdria la final de futbol australia. Lisa tenia unes maletes gegants, la bossa de ma era tan gran com la bossa on jo tenia tot ficat!! Jo m'havia passat dos dies empaquetant. Va ser molt divertit pk kuan vaig acabar de fer les maletes, Julie va arribar amb les coses k havia de comprar per mi i un munt de roba k segons ella era imprescindible pel Safari. Total, k vaig haver de desfer les maeltes i tornarles a fer sota la seva superviso!! Jeje. A mes totes akelles coses (moltes d'elles inessecaries) les havia de pagar jo, bueno, el papa i la mama. Be, segueixo amb la historia... En akell mega super ute hi anaven: Sue, Phil, Alana, Lisa, jo i les maletes. Fins k no estavem apunt d'arribar no em vaig donar compte de k la noia del costat de la Lisa no era Linzzie, si no la seva germana Alana. Durant el viatge pregunto si algu sap on passarem la nit. No va haver resposta alguna. Sue em va dir mes tard: "crec k estaras amb algu de AFS, pero no se ki". Us dic aixo pk us feu una idea de lu ben organitzat k estava... Vam estar escoltant el partit per la radio. Jugaven Sydney contra West Coast Eagles, k es el equip de aki, de Western Australia. La meva familia estava molt emocionada de k el seu equip hagues arribat a la final. En especial el Malcolm, k kuan hi hvia silenci a casa, no se li ocurria fer una altre cosa k cridar: "Go Eagles" i jo sempre m'enduia un esglai de mort! Ja m'he tornat a desviar del tema... Finalment arribem a Perth. A Perth es l'unic lloc de WA en k he vist semafors. Seguint les instruccions k ens havien donat arribem a una casa. Apareix un noi k haviem conegut en el primer camp. Es diu James, te uns 20 anys i va anar a estudiar a alemanya i malauradament no se li ha passat la addiccio per l'alcohol k va adkirir alla... La resta de la familia va marxar i Lisa i jo ens quedem amb el James i la tele a tope en akella casa tan desastre. Ens dediquem a mirar la tele. Mes tard arriba la Tikki (la estudiant de Hondures k viu a la casa) i la Lisa (Germany) que com viu molt lluny de Perh havia passat la nit abans en aquella casa. Tambe va arribar el pare de la familia. El James i a Tikki van comenzar a veure, i en un plis estaven borratxos. Per quan el partit acaba (els Eagles guanyen) els dos germans estan al llit amb un cubell al costat. La seguent hora va ser un descontrol. No va parar de arribar i marxar gent que no coneixiem de res. No hi havia dinar o sopar algun. Quan tenies gana anaves a la cuina i agafaves un tros de pizza del dia anterior o un donut d'aquells roses que surten als Simpson. Quan la Tikki es va llevar vam anar a la bolera amb unes amigues seves. Ella, encara amb resaca, no fa ni un punt i es va tropezant tota l'estona. En la partida anava perdent tota l'estona pero al final remunto i guanyo!! La segona partida guanya el James, que teoricament no pot jugar pk te l'esquena trencada i vesteix una mena de protesis de plastic. Quan la seva mare es va enterar de que havia jugat es va cabrejar. Despres, la Lisa, la Lisa, la Tikki i jo anem a comprar mes tim-Tams per la festa de la nit. Quan arribem a casa estan les amigues de la Tikki (que suposadament havien marxat a casa seva). Truquem a un pizzeria pk l'altre pizza comenza a estar plena de mosques... Mentres mengem la pizza mirem una peli. Al final no hi ha festa pk els germans estan k no s'aguanten dempeus. Les dues Lises i jo anem a dormir d'hora. La italiana, com es tradicio, s'apropia del millor llit. Pero mes tard descobreixo k en el mini sofa on jo havia de dormir es pot convertir en un llit de matrimoni millor que el seu, i ella es xinxa de la rabia, jeje. Durant la nit la porta no para d'obrir-se i tancar-se invitant a gent que no sabiem qui era. El gat es dedica a llepar-me la cara, rascar el meu sac de dormir i saltar de llit en llit. Al mati seguent la mare desapareguda ens lleva. La Lisa no vol anar a la dutxa i la mare li dona una xarala de 20 minuts sobre la higene. Les mares australianes els hi agrada molt fer monolegs... Tambe ens parla de lo important que es el esmorzar per sobreviure tot el dia, aixi k ens fa menjar un esmorzar k semblava mes un dinar! Tot i aixi, per fi hi ha una mica de ordre a la casa. La mare li prepara la maleta a Tikki que encara esta al llit, i despres li ajudem a rentar tots els plat. No para de comparar-nos amb la seva estudiant extrangera que nomes viu per emborratxar-se. Vam esperar que la familia del Andrew (estudiant america) ens reculli. La familia te un cotxe gegant que sembla un bus. El bus estava ple de altres estudiants que ens haviem torbat en els altres camps. Ningu va dir res, suposo que estavem cansats o espantats pk una de les mares ens havia di k no veuriem llits o dutxes durant els 13 dies seguents. Arribem a l'estacio de busos i descobriem que els de AFS no som els unics del safari. Hi han 2 altres associacions i gent de AFS que mai ens haviem trobat. Vaig escollir el lloc al bus, jo em sento amb la Lisa alemana. Comenza el llarg viatge. Parem cada 30 min. Es bo pk el viatge s'et fa mes curt, pero potser son masses parades!! Parem a dinar enmig del bosc. En el lloc que estavem la terra era molt vermella. Ens ensenyen per primera vegada a preparar la cuina, l'ultim dia la preparavem a una velocitat increible! Cadascu tenia una feina, jo vaig escollir rentar el bus pk creia que era facil, pero aquella terra vermella es ficava per tot arreu i cosava molt de treure! Tot i que feiem espolsar a tothom les sabates abans d'entrar, ho embrutaven tot!! Tambe, la Anna Maria i jo, ens vam fer un fart de recollir les escombraries de tothom. Tornant al tema... Vam dinar un sandwich com cada dia amb 50 mosques que es divertien menjant el meu entrepa. La veritat es que les mosques es el que mes odio de Australia!! A Wagin no ni hi han gaires de mosquits pk estem lluny del mar. Nomes el Netto(Mexic) va ser el unic que va portar una de aquestes reds ridicules pero ultils per les mosques. El Qi (China)portava un "abanico" molt gran per espantar les. Com era habitual en tots els dinars la gent s'escaquejava de rentar els gots, i aleshores el grup encarregat del dinar tenia que rentarles.
(dos posts mes a sota hi ha un dibuix de la distribucio del autobus).